Pels que els sobra prepotència,
pels que van posan nota a la catalanitat de la gent,
pels que es pensen que tothom es mou a toc de xec,
pels que van a Madrid a regalar l'estatut,
pels que els fanta modestia...
Govern d'Entesa de Progrés
7.9.06
Qui va dir fí de les vacances?
Per mi ja s'ha acabat el mal son del ERE. Ja m'han donat la carta de despido i estic al paro.
Ara comencen a ballar pel cap mil i una idees per fer amb tot aquest temps lliure que tinc. Potser buscar una nova feina, una que m'agradi i m'opli personalment de satisfacció per allò que faig.
És possible?
Ara comencen a ballar pel cap mil i una idees per fer amb tot aquest temps lliure que tinc. Potser buscar una nova feina, una que m'agradi i m'opli personalment de satisfacció per allò que faig.
És possible?
29.8.06
Fi de les vacances
Ara torno després de 3 setmanes de vacances.
Roma la ciutat eterna m'ha captivat. Pasejant descalça pel forum romà l'energia que han acumulat les pedres milenaries m'ha traspassat. Paisatge de pedres que han vist passar la història: els cesars i les orgies romanes, els Papes més corruptes i els sants beats, dictadors i revolucionaris, viatgers i turistes.
Roma la ciutat eterna m'ha captivat. Pasejant descalça pel forum romà l'energia que han acumulat les pedres milenaries m'ha traspassat. Paisatge de pedres que han vist passar la història: els cesars i les orgies romanes, els Papes més corruptes i els sants beats, dictadors i revolucionaris, viatgers i turistes.
28.7.06
La IV Guerra Mundial
La IV Guerra Mundial és la que cada dia batallen arreu del món la gent pobre contra la fam, contra la sequera, contra la malaria, contra la sida... És la guerra que indubtablement ha produït més morts.
Els interesos d'uns pocs contra la vida de molts. Transnacionals que exploten pobles sencers, tiranies subvencionades i mantingudes per interesos económics.
El camp de batalla fins ara era lluny de nosaltres, al tercer món. Europa estava dins una bombolla de democràcia i ben estar. Aquesta bombolla sembla que ha esclatat, i la pobresa toca de ben aprop la nostra gent, àvis, dones i els joves que cada dia han de lluitar una batalla per tirar endavant. I els immigrants que arrisquen la seves vides per arribar a les nostres platges.
Us recomano el següent video on el Subcomandante Marcos parla d'aquesta última guerra contra la humanitat.
http://www.youtube.com/watch?v=bA8uWDZdE4o&search=cuarta%20guerra%20mundial
Els interesos d'uns pocs contra la vida de molts. Transnacionals que exploten pobles sencers, tiranies subvencionades i mantingudes per interesos económics.
El camp de batalla fins ara era lluny de nosaltres, al tercer món. Europa estava dins una bombolla de democràcia i ben estar. Aquesta bombolla sembla que ha esclatat, i la pobresa toca de ben aprop la nostra gent, àvis, dones i els joves que cada dia han de lluitar una batalla per tirar endavant. I els immigrants que arrisquen la seves vides per arribar a les nostres platges.
Us recomano el següent video on el Subcomandante Marcos parla d'aquesta última guerra contra la humanitat.
http://www.youtube.com/watch?v=bA8uWDZdE4o&search=cuarta%20guerra%20mundial
21.7.06
Beirut
Beirut por todo esto, porque estalla en el aire como un castillo de fuegos artificiales y queda agarrada firme en la orilla del mar, porque es la frontera entre todos los sentimientos y eso tan superficial que son las ideas, porque es el infierno, la imaginación, la ternura y la esperanza; Beirut porque cada día parece morirse irremisiblemente y surge después en otra aurora roja, porque todos la deshaucian y nadie la arranca de su corazón es, y no la he elegido, mi ciudad.
1982 T. Alcoverro
18.7.06
70 anys de la guerra civil espanyola
En conmemoració a tots aquells homes i dones que varen lluitar per la llibertat en defensa de la República i del govern elegit democraticament. A tots aquells que varen ser empresonats, torturats, afusellats per defensar els seus ideals revolucionaris. A tots els que després van patir 40 anys de represió faixista.
Torno a mirar la película Terra i Llibertat de Ken Loach. Us la recomano, fa un retrat fidel de l'esperit dels homes i dones revolucionaris, de les seves pasions i lluites, des de la mirada d'un obrer anglès David (George Orwell).
Aquestes vacances em llegiré Omenatge a Catalunya, d'Orwell. Aquest llibre el tinc pendent de fa massa temps.
Torno a mirar la película Terra i Llibertat de Ken Loach. Us la recomano, fa un retrat fidel de l'esperit dels homes i dones revolucionaris, de les seves pasions i lluites, des de la mirada d'un obrer anglès David (George Orwell).
Aquestes vacances em llegiré Omenatge a Catalunya, d'Orwell. Aquest llibre el tinc pendent de fa massa temps.
17.7.06
G-8
Maca la foto, veritat?
Se'ls veu tant somrients i feliços, semblen tant bones persones.
S'han reunit per poder fer alguna cosa per posar remei als problemes de la plebe. Parlen de la miseria del tercer món, els problemes mediambientals del planeta, el conflicte de l'orient mitjà, l'energia nuclear...
Parlen i parlen, però no fan res. Oh! quina pena que no es posin mai d'acord per fer res de bó.
Surten somrients a la foto, com si avui ningú hagés mort per culpa seva!
14.7.06
Soc d'esquerres
Avui a la contra de la vanguardia he llegit l'entrevista al pensador Edgar Morin, i deia una frase que m'ha agradat:
Soc d'esquerres per que pateixo amb els qui pateixen, la dreta culpa els qui pateixen del seu propi patiment.
Ser d'esquerres és molt més a part de patir amb els qui pateixen, és lluitar per acabar amb el patiment, és voler justícia...
La frase potser es queda curta en la definició, però m'ha agradat, per qué defineix com em sento quan veig les notícies o llegeixo el diari. A vegades he de fer esforços per no plorar, em fa vergonya. La gent no entén que puguis plorar mirant les notícies, jo no entenc que no plorin sentint el nombre de morts cada dia a l'Irak, a Palestina, a Bombay, les dones assasinades per la seva parella, els morts a la feina, morts a la carretera...
Soc d'esquerres per que pateixo amb els qui pateixen, la dreta culpa els qui pateixen del seu propi patiment.
Ser d'esquerres és molt més a part de patir amb els qui pateixen, és lluitar per acabar amb el patiment, és voler justícia...
La frase potser es queda curta en la definició, però m'ha agradat, per qué defineix com em sento quan veig les notícies o llegeixo el diari. A vegades he de fer esforços per no plorar, em fa vergonya. La gent no entén que puguis plorar mirant les notícies, jo no entenc que no plorin sentint el nombre de morts cada dia a l'Irak, a Palestina, a Bombay, les dones assasinades per la seva parella, els morts a la feina, morts a la carretera...
13.7.06
La fàbrica tanca 2
Després dels primers acomiadaments el comitè d’empresa es posa en marxa. Venen els assessors del sindicat. Resulta que els primers acomiadaments van ser il·legals, les noies despedides portaven més de dos anys amb contractes temporals quan haurien d’haver estat fixes. Tenen dret a cobrar indemnització per acomiadament improcedent. A més tampoc no podien despedir més del 10% de la plantilla sense presentar un ERE.
(Passen unes setmanes) La fàbrica presenta l’ERE.
Els assessors del sindicat diuen a la assemblea de treballadors que quan una empresa ha decidit realitzar una deslocalització no s’hi pot fer res per que canviïn d’opinió. Però que ells intentaran que ens paguin unes bones indemnitzacions en compensació de la pèrdua del lloc de treball.
Comencem la batalla sabent que ja és perduda.
Els honoraris del sindicat són un % de les indemnitzacions, per tant si no hi ha acomiadaments no cobren! Això és una gran contradicció! El sindicat cobra més en funció de quants més acomiadaments hi hagi!
Està clar que no interessa lluitar pel lloc de treball, sinó per la pasta. Potser es per això que tanquen tantes fabriques ara. Als sindicats els hi va de conya.
No vull criticar el sindicats crec que són necessaris i sense ells les condicions laborals no serien les que tenim ara. Critico la perversió del sistema que premia la derrota.
Els sindicats haurien de cobrar en funció de la quantitat de llocs de treball que es mantinguin, o en funció de les recol·locacións aconseguides.
Està clar que no interessa lluitar pel lloc de treball, sinó per la pasta. Potser es per això que tanquen tantes fabriques ara. Als sindicats els hi va de conya.
No vull criticar el sindicats crec que són necessaris i sense ells les condicions laborals no serien les que tenim ara. Critico la perversió del sistema que premia la derrota.
Els sindicats haurien de cobrar en funció de la quantitat de llocs de treball que es mantinguin, o en funció de les recol·locacións aconseguides.
La situació és dantesca: a la fàbrica li interessa recol·locar el màxim de treballadors per estalviar-se la pasta de les indemnitzacions, i en canvi al sindicat li interessa que la gent vagi a la puta calle.
7.7.06
Jo no t'espere
Em sembla increhible que avui dia, en ple segle XXI, hi hagi tanta gent que cregui en superticions absurdes. Sense ànim d'ofendre a ningú, però no entenc que en la societat actual de la informació i de la ciència la religió mogui tanta gent, tants diners, tant poder.
Segurament molts dels que aniran a veure el Papa en altres ocasions els podem sentir queixant-se del radicalisme dels musulmans.
Perdonin senyors catòlics però a mi em sembla tot el mateix i res de bó.
3.7.06
No em dona la gana
Ja sóm estiu. Toca posar-se el bikini. Em volia comprar una maquineta per depilar-me, una d'aquelles que les noies de l'anunci sembla que els hi fa pesigolles i són més felices depilant-se que anant a la platja.
A la botiga me l'ensenyen, em sembla bé. Estic davant la caixa amb la tarjeta a la mà per pagar i llavors m'hi fixo, és de la marca Braun.
Doncs no em dona la gana, ara ja no la vull.
La caixera no entén res. La deixo amb la capseta a la mà. Apa Siau!
30.6.06
Palestina
Indignació.
Sentada al sofà de casa miro les notícies. Que està passant a Palestina? Com es pot permetre tanta injustícia? Assasinats selectius? Danys colaterals. Nens morts. Cases derruides.
Impotència.
M'agradaria poder fer alguna cosa. No tinc ni idea de que puc fer. Sembla que els que hi poden fer alguna cosa no fan res. Qui pot parar-ho?
Sento Ràbia.
15.6.06
Violència en els mítings del PP
De cap manera no es pot justificar la violéncia contra els representants d'un partit polític democràtic (encara que siguin del PP). Però la gent del mercat de Collblanc estaven en tot el seu dret “d'abuchear” a Rajoy.
Són els dirigents del PP els que fan violència dialectal contra Catalunya, que amb les seves mentires no paren d'insultar-nos, i miren de crispar els ànims de la resta d'espanyols contra els catalans.
Com he començat dient de cap manera no es pot justificar la violència en els mítings del PP, però sincerament penso que s'ho han buscat i s'ho mereixen.
Són els dirigents del PP els que fan violència dialectal contra Catalunya, que amb les seves mentires no paren d'insultar-nos, i miren de crispar els ànims de la resta d'espanyols contra els catalans.
Com he començat dient de cap manera no es pot justificar la violència en els mítings del PP, però sincerament penso que s'ho han buscat i s'ho mereixen.
13.6.06
La fàbrica tanca 1
Fa molt de temps, anys, que els rumors corren pel taller: la fàbrica tancarà!
Fa tant de temps que corre el rumor que ja ningú no s'ho creu: és la mateixa història de sempre!
Fins que un día a les últimes companyes que van entar a treballar, ja no s'els hi renova el contracte. Són una trentena de costureres, tot dones, d'edats entre els trenta i els cinquanta, sense estudis.
Una d'elles plorava: No vull tornar a netejar cases!
La fàbrica no diu res encara, ni afirma ni desmenteix els rumors que tancarà: només és una reestructuració. Però pocs dies després desmonten les línies on treballaven aquestes dones i les envien a la nova planta, del tercer món.
Des de aquí vull enviar tot el meu suport a tots/es els treballadors/es de Braun, i a aquells que han perdut la feina perqué la fàbrica ha estat tancada injustament.
Fa tant de temps que corre el rumor que ja ningú no s'ho creu: és la mateixa història de sempre!
Fins que un día a les últimes companyes que van entar a treballar, ja no s'els hi renova el contracte. Són una trentena de costureres, tot dones, d'edats entre els trenta i els cinquanta, sense estudis.
Una d'elles plorava: No vull tornar a netejar cases!
La fàbrica no diu res encara, ni afirma ni desmenteix els rumors que tancarà: només és una reestructuració. Però pocs dies després desmonten les línies on treballaven aquestes dones i les envien a la nova planta, del tercer món.
Des de aquí vull enviar tot el meu suport a tots/es els treballadors/es de Braun, i a aquells que han perdut la feina perqué la fàbrica ha estat tancada injustament.
7.6.06
Molt bé Evo
Diumenge passat TV3 va retransmetre un documental sobre la política de Nacionalització del Govern Bolivià d'Evo Morales. Malgrat que el reportatge va ser massa curt i massa superficial, vull agrair a l'equip de 30 minuts la seva exposició objectiva i neutral dels fets, mostrant les principals raons de la decisió del govern del MAS.
Estic farta de sentir als mitjans de comuncació tertulians y periodistes criticar la política del govern Bolivià i acusar de populista al president Evo Morales. Però que passa aquí? Que ser d'esquerres, voler la justícia social, fer polítiques que pretenguin fer sortir de la pobresa un país es ser Populista??? Ara estic parlant de Bolívia peró un altre dia parlaré de del populisme del Partit Popular (que ja ho indica en el propi nom del partit).
Bolívia és un dels paisos més pobres de l'Amèrica llatina. Hi ha milions de persones que viuen en la misseria en un país potencialment ric. Les grans empreses transnacionals expolien la riquesa dels recurssos naturals d'aquest país, com per exemple Repsol-YPF que gràcies a contractes il·legals firmats per l'anterior cap d'estat Sanchez de Losada (actualment buscat per la justícia) expolia el gas i el petroli de Bolívia.
L'any passat Repsol va tenir beneficis de 3.120 milions d'euros, quasi un 30% més que l'any passat. A mi aquestes xifres em semblen desmesurades. Una empresa hauria de generar riquesa al poble en comptes d'explotarlo.
Estic farta de sentir als mitjans de comuncació tertulians y periodistes criticar la política del govern Bolivià i acusar de populista al president Evo Morales. Però que passa aquí? Que ser d'esquerres, voler la justícia social, fer polítiques que pretenguin fer sortir de la pobresa un país es ser Populista??? Ara estic parlant de Bolívia peró un altre dia parlaré de del populisme del Partit Popular (que ja ho indica en el propi nom del partit).
Bolívia és un dels paisos més pobres de l'Amèrica llatina. Hi ha milions de persones que viuen en la misseria en un país potencialment ric. Les grans empreses transnacionals expolien la riquesa dels recurssos naturals d'aquest país, com per exemple Repsol-YPF que gràcies a contractes il·legals firmats per l'anterior cap d'estat Sanchez de Losada (actualment buscat per la justícia) expolia el gas i el petroli de Bolívia.
L'any passat Repsol va tenir beneficis de 3.120 milions d'euros, quasi un 30% més que l'any passat. A mi aquestes xifres em semblen desmesurades. Una empresa hauria de generar riquesa al poble en comptes d'explotarlo.
29.5.06
Papa cuéntame otra vez
Els polítics parlen de centralitat, de moderació, ens diuen el que toca i el que ara no toca. Estic farta del que és políticament correcte.
Ens volen fer creure que el Marxisme, la revolució, les utopies... han fracassat.
No ens hem de rendir, la revolució social avui és més necessària que mai.
Fa pocs dies vaig descobrir una cançó d'Ismael Serrano que parla de tot això, fa posar els pels de punta. Us la recomano a tots i totes. Està en el disc Atrapados en azul.
Aquí teniu la lletra de la cançó, que vagi de gust.
Música: Ismael Serrano
Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.
Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.
Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.
Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.
Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.
Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.
Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ens volen fer creure que el Marxisme, la revolució, les utopies... han fracassat.
No ens hem de rendir, la revolució social avui és més necessària que mai.
Fa pocs dies vaig descobrir una cançó d'Ismael Serrano que parla de tot això, fa posar els pels de punta. Us la recomano a tots i totes. Està en el disc Atrapados en azul.
Aquí teniu la lletra de la cançó, que vagi de gust.
Papá cuéntame otra vez
Letra: Daniel SerranoMúsica: Ismael Serrano
Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.
Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.
Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.
Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.
Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.
Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.
Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
23.5.06
La puta globalització
M'he quedat sense curro.
La fabrica tanca per anar a explotar la pobre gent dels paisos del nord d'Africa. I no és per que aquí no hi guanyessin diners, peró allà guanyaràn més.
Podran pagar sous de miseria, no han de pagar baixes laborals, no hi ha les normatives mediambientals, no hi ha prevenció de riscos laborals, no hi ha seguretat social, no hi ha vacances pagades, ni conciliació de la vida familiar i laboral... només hi ha misséria. I la fabrica va allà a aprofitar-s'en.
Si les multinacionals anessin a aquest països a crear riquesa, jo callaria i aniria a buscar una nova feina i no em cagaria en LA PUTA GLOBALITZACIÓ.
La fabrica tanca per anar a explotar la pobre gent dels paisos del nord d'Africa. I no és per que aquí no hi guanyessin diners, peró allà guanyaràn més.
Podran pagar sous de miseria, no han de pagar baixes laborals, no hi ha les normatives mediambientals, no hi ha prevenció de riscos laborals, no hi ha seguretat social, no hi ha vacances pagades, ni conciliació de la vida familiar i laboral... només hi ha misséria. I la fabrica va allà a aprofitar-s'en.
Si les multinacionals anessin a aquest països a crear riquesa, jo callaria i aniria a buscar una nova feina i no em cagaria en LA PUTA GLOBALITZACIÓ.
18.5.06
El Fulbol és l'opi del poble
Vaja taja la de ahir a la nit! i no per celebrar la Champions.
Segurament soc de les poques persones que ahir nit no van veure el partit del Barça.
És alucinant la paranoia col·lectiva que agafa a la gent per el futbol.
Algú en mig de la celebració de canaletes va parar de saltar i cridar, va mirar al seu voltant, i va preguntar: Que cony estem fent?
Segurament soc de les poques persones que ahir nit no van veure el partit del Barça.
És alucinant la paranoia col·lectiva que agafa a la gent per el futbol.
Algú en mig de la celebració de canaletes va parar de saltar i cridar, va mirar al seu voltant, i va preguntar: Que cony estem fent?
16.5.06
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
