Excursions d'un dia

No tinc pasta. Ja vaig dir que aquest any no hi havia viatge a cap paradís llunyà. Però vacances SÍ!!!

He fet petites excursions d'un dia. Així m'he estalviat la pasta de l'hotel, i he visitat tots aquells llocs que per ser relativament propers a casa meva no hi vaig mai, per allò que ja iràs un altre dia... i passen els dies... i no hi vas mai!

La primera excursió que vaig fer va ser a Rupit. La carretera per arribar-hi passant per els hostales d'en Bas és preciosa, atravesa frondosos boscos, d'aquells que ja en queden pocs. Vam parar per allà a menjar-nos el bocata.

Rupit és petit, en poc més d'una hora el vam haver passejat tot i atravessat el famós pont penjat, i fet mil fotos a cases, portals i places. El poble conserva un encant mitjaval de pedra vella i un ambient tranquil (malgrat ser agost hi havia pocs visitants)

Vam dinar molt bé a ca l'Estragués.

Després de dinar vam decidir arribar-nos a Tavertet, molt bonic també. Però aquí l'encant de la pedre vella s'havia perdut, més haviat em va semblar cartró pedra, està massa ben arreglat i restaurat: sembla un pessebre.

El paissatge un 10! Des de la carretera hi ha varis miradors, penyasegats i bosc. Després d'haver-hi anat em sorprenc de haver trigat tant.

Portada del jueves

Tots els espanyols són iguals. Tots?

Alguns més que altres.

Visca la República

Vacances a Girona

Aquest estiu no faig cap viatge.

Quan no es pot, no es pot!

Si ho miro pel costat optimista faré vacances a Girona. Tinc la sort de viure en un lloc on milers de persones de tot el món venen a pasar-hi les seves vacances. Opcions:

• Platja: L'Escala, Begur, Pals, Llançà, Roses...


• Muntanya: El Canigó, Les Salines, Puigmal...


• Natura: Aiguamolls de l'Empordà, la Fageda d'en Jordà, els llacs de Maranges...


• Cultura: Museu Dalí, Besalú, Girona, Sant Pere de Rodes...


• Aventura: paseig en globus, paracaigudisme, passejades a caball, rutes en bici...


• Festa: Platja d'Aro, Empuriabrava, Begur, Girona...

Uf! Quantes possibilitats... No sé si tindré temps de tot!

Bon estiu a tots!

Adeu a Antes del café

Els senyors François Burén i Brisuon Cafren han decidit posar fi al seu blog de varietats.
El temps pasa, el món gira i a internet també les coses canvien (massa ràpid avegades).
Trovaré a faltar les seves històries.

Molta sort.

Medi Ambient 3

Corre per la xarxa un meme, un Ecomeme inspirat per Goyo Tovar (més info aquí: http://goyotovar.lasideas.es/?p=314 )

Consisteix en fer una cadena on cadascú ha de realitzar un compromís mediambiental.

Vull felicitar-lo per la seva iniciativa i a tots els que es van sumant amb els seus compromisos particulars per fer un món una mica millor.

El meu compromís és anar a comprar amb un cistell per ebitar així la gran quantitat de boses que em donen al super i que acaben a les escombraries.

Medi Ambient 2

Els grans estornen a reunir. Aquesta vegada per trobar una sol·lució a els problemes mediambientals.

Tenim una gran proposta d'Alemanya, reduïr el 50% de les emissions de CO2 d'aquí al 2o50.

Que esperen que passi en 47 anys! No és pot fer algo més ràpid! Sembla que s'enriuen de nosaltres!

I lo pitjor és que USA ja ha dit que NO a la proposta abans de començar a parlar-ne.

No vull semblar pesimista, peró no crec que aquest 8 ganàpies vulguin fer res pel nostre planeta. Només nosaltres mateixos podem fer que això canviï.

La Trinca 20 anys després

Fa 20 anys jo era una nena quan mirava el programa de la Trinca NO PASSA RES.

Dissabte passat TV3 va emetre un programa especial de troços d'aquell programa i de les seves caçons. Me'l vaig mirar amb curiositat, pensava que el trobaria antic i desfassat. La meva gran sorpresa va ser que NO.

Alguns temes dels que feien broma i parodiaven són encara de total actualitat. Van parlar de la guerra del Irak, 20 anys després segueixen igual, una altre guerra peró amb els mateixos actors i el mateix instigador, la USA. Una cançó classica L'Avió ...Xubidubidú! puja a l'avió!... ens canta el segrest d'un avió pel terrorisme islàmic, no sé a quí es referín llavors, Llivia, Irak, Iran, Palestina... Israel... Al Quaeda.

Em pensava que en 20 anys el món hauria canviat més, sense mur de Berlín, sense guerra freda... Quina decepció!

Escombraries

Embrutar és gratis.
Netejar és el que costa diners.
Ens ho hem de replantejar.

POR

Sola a casa tranquilament. Mirant la tele.
Després de veure les noticies (accidents, assassins, lladres silenciosos, camvi climàtic, terroristes...) vaig mirar la pel·licula del vespre "El col·leccionista d'ossos".
-Ja l'he vista- però no tenia son i a les altres no feien res més que tele-basura decideixo mirar la peli del psicopata.

Llavors va ser quan... Sento un soroll al jardí. Hi ha algú a fora. Em sembla que intenten forçar la porta.

Corro a la meva habitació, agafo la pistola del meu marit (ell és camioner i passa molts dies fora de casa) (sempre que marxa me la deixa al seu calaix carregada, preparada per disparar, per si decàs...)

Pistola en mà busco el telèfon per avisar a la policia. - Puto inhalambric! mai el trobo quan el necessito!-

La porta s'obre. I vaig quedar-me cega de la por. Pànic. No hi veia quan vaig disparar en direcció a la porta.

No va ser fins uns segons més tard que vaig veure el meu marit estés a terra, amb dos trets al pit. Havia tornat dos dies abans del previst.
Per sort no el vaig matar, peró mai més ha tornat a ser el que era. I jo tampoc.

Com ha pogut passar-me això?

Potser si no hagués tingut la pistola a casa... hagués agafat un ganivet de cuina, o un bat de beisbol. El mal no hagués estat tant.

Però si no hagués tingut tanta por no hauria passat res.

Ahir vaig veure la pel·licula Bowling for Columbine de Michel Moore.
És una crítica a la societat civil armada dels Estats Units. Peró sobretot és una crítica a la POR que injecten al cervell de milions de persones els mitjans de comunicació, el Govern, Hollywood, etc... I una denuncia a la economia del terror, al mercat de milions de dolars en armes i altres mecanismes de protecció.

Recorda el caos que havia d'esdevenir-se al arribar l'any 2000 en que totes les màquines es tornarien bojes.

Després del 11 de setembre, havien d'haver-hi atacs biologics d'Antrax i Rubeoles extra virulentes. Ho recordeu.

POR inocul·lada deliberadament en les nostres ments morboses.

Girona m'enamora

Cada vegada que pasejo pels carrers del barri vell de Girona, tinc la sensació de tornar a casa. Feia molts dies que no hi anava, i aprofitant el temps de flors m'he permés el luxe de perdre'm-hi tot el matí, i ficar-me per racons que normalment estan tancats.

La ciutat està preciosa, peró hi ha massa gent per tot arreu.
Digueu-me egoista, peró preferia la ciutat fa 15 anys quan podia disfrutar d'un passeig quasi tota sola pels carrers.

Perdó per tant llarga absencia

Fa molt que no apareixia per aquí. En aquest temps han passat moltes coses... he voltat una mica el món, i he probat varies feinetes, peró no he trobat encara la feina que realment m'agrada. Segueixo buscant...