L'altre dia vaig sentir aquesta frase a la radio:
" Qui critica es confessa"
La gent que sense saber tota la veritat crítica i jutja els altres el que realment fa, és confessar els seus pensaments, les seves antipaties i odis.
Ara que soc tant criticada, potser el problema no és meu, molt probablement és el seu problema.
9.6.08
4.6.08
Yes, we can!
No és que sigui partidària dels Demòcrates, però molt menys dels Republicans.
Espero que Obama sigui el primer president negre d'USA, enacara que penso que el fet de que sigui negre és anecdòtic (o hauria de ser-ho). El que és important és que faci fora als Republicans del govern.
Al Gore tampoc no és que m'entusiamés, peró segur que el món seria molt millor si hagués guanyat ell les eleccions en comptes del Bush Junior. Ens haguessim estalviat molta guerra, violència, terrorisme, gana, contaminació... encara que n'haguessim patit igual.
És com canviar pets per merda. Posats a triar em quedo amb els pets democrates que si obres la finestra i ventiles una mica encara es pot respirar.
3.6.08
Las vueltas que da la vida, el destino se burla de ti!
Aquesta frase m'encanta.
Segurament ha estat vàlida per tothom en algun moment de la seva vida. Des de Jesucrist el dia que el van crucificar, al conseller de mediambinet el dia que es va aprobar el "minitrasvassament" i va començar a ploure sense parar després desperar-se mesos de sequera.
Ara tambè ho és per mi. Quan toques fondo ja només queda remontar.
Segurament ha estat vàlida per tothom en algun moment de la seva vida. Des de Jesucrist el dia que el van crucificar, al conseller de mediambinet el dia que es va aprobar el "minitrasvassament" i va començar a ploure sense parar després desperar-se mesos de sequera.
Ara tambè ho és per mi. Quan toques fondo ja només queda remontar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)