Art

Navegant sense rumb vaig ensopegar amb una web que vull recomanar a tots aquells que els agradi la pintura. A Galley of art hi trobareu els quadres dels artistes més coneguts d'arreu, com aquest El Gran Masturbador de Dalí que m'encanta.

III Repúplica

He mantllevat dels companys de Temps de canvi aquesta foto de la bandera tricolor per conmemorar la data.

El temps de les monarquies ha passat, ara és el temps de la cultura i la llibertat.

Salud i República!

Sobre el problema de l'AIGUA

M'entristeix l'actitud dels polítics davant el problema de la sequera. Discussions interminables i esterils sobre el tema. Buscant el rendiment electoral. Mobilitzant sentiments de la gent. hipotecant el futur del territori. I esperant que la pluja dilueixi el problema i faci desapareixer de les nostres ments la seva inaptitut.
No s'han plantejat mai sol·lucions reals al problema de l'aigua, només arreglos temporals que el retarden una mica. Un trasvassament del Segre, del Ebre, del Roina, els vaixells o les desaladores no són la sol·lució. Qualsevol de totes aquestes accions o totes a l'hora no fan més posposar el veritable problema: La insostenibilitat del sistema. No podem seguir amb infrastructures defectuosos que perden aigua per tots costats, fent zones residencials amb camps de golf i piscina a cada caseta, canals de reg petats, regs a manta de grans extensions, granges intensives que contaminen els aqüifers amb nitrats, no podem seguir subecionant regadius en zones de secà, no podem mantenir una indústria que malgasta l'aigua a dojo i l'embruta, no podem seguir utilitzant aigua potable per rentar cotxes, les cisternes del wc, etc...
Crec que és hora que algú pensi en fer una reforma real de les infrastructures invertint en l'agricultura per modernitzar els sistemes de reg i canals, repensar el territori i les zones residencials, crear dos xarxes d'aigua una potable i una per altres usos, responsabilitzar a qui contamina dels costos de la depuració, establir trams en la factura de l'aigua segons el consum premiant als que tenen un consum responsable i penalitzin de veritat a qui la malgasta.
Mentres esperem que plogui podem escoltar en Raimon... Al meu pais la pluja no sap ploure

Xina 2008

Que a la Xina hi ha dictadura ja ho sabiem.
Que no s'hi respecten els drets humas fa molts anys que també se sap.
Que van ocupar el Tibet i no permeten els costums i culte dels tibetans també ho sabiem.
I que el creixement desmesurat de la seva indústria és feia sense cap respecte pels treballadors ni pel medi ambient també ens ho podiem imaginar.
Em pregunto per qué collons el COI va donar les olimpiades a Pekin?
Penso que és molt trist que tot això (que ja sabiem) surti ara a primera plana només degut a que hi ha esportistes que es negen a anar a competir a les olimpiades, peró potser servirà per que s'intenti posar fre a aquesta dictadura que no respecta la vida de les persones i que està matant el nostre planeta.

Caminante no hay camino

Es fa camí al caminar...
Quan passo mals moments aquest poema de Machado cantat per en Serrat, em dona la força per seguir endavant. Ultimament l'he necessitat escoltar moltes vegades.

Todo pasa y todo queda,

pero lo nuestro es pasar,

pasar haciendo caminos,

caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los hombres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse

de sol y grana, volar

bajo el cielo azul, temblar

súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar...

"Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar...

"Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

cuando de nada nos sirve rezar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

Hem guanyat!

El socialisme ha guanyat.
Tots hem guanyat.
Catalunya és socialista i gràcies a nosaltres Espanya també.
Seguir la lluita, anar sempre endavant, es fa camí al caminar!

Campanya electoral

Sí, encara estem en pre-campanya. Tot i que sembla que portem anys en campanya.
A Catalunya, des de l'Estatut que no parem. Estic cansada, molts estem cansats, peró cal recordar tots els motius pels quals cal anar a votar.
M'ha agradat l'escrit de l'alfons l'infinit entre les dretes i les esquerres:
http://alfonsjimenez.blogspot.com/2008/02/linfinit-entre-les-dretes-i-les.html
Pels que ja n'estem cansats, l'Alfons ens recorda els motius per anar a les urnes.

Gaza

Faré igual que la comunitat internacional:

NO COMENT

Excursions d'un dia

No tinc pasta. Ja vaig dir que aquest any no hi havia viatge a cap paradís llunyà. Però vacances SÍ!!!

He fet petites excursions d'un dia. Així m'he estalviat la pasta de l'hotel, i he visitat tots aquells llocs que per ser relativament propers a casa meva no hi vaig mai, per allò que ja iràs un altre dia... i passen els dies... i no hi vas mai!

La primera excursió que vaig fer va ser a Rupit. La carretera per arribar-hi passant per els hostales d'en Bas és preciosa, atravesa frondosos boscos, d'aquells que ja en queden pocs. Vam parar per allà a menjar-nos el bocata.

Rupit és petit, en poc més d'una hora el vam haver passejat tot i atravessat el famós pont penjat, i fet mil fotos a cases, portals i places. El poble conserva un encant mitjaval de pedra vella i un ambient tranquil (malgrat ser agost hi havia pocs visitants)

Vam dinar molt bé a ca l'Estragués.

Després de dinar vam decidir arribar-nos a Tavertet, molt bonic també. Però aquí l'encant de la pedre vella s'havia perdut, més haviat em va semblar cartró pedra, està massa ben arreglat i restaurat: sembla un pessebre.

El paissatge un 10! Des de la carretera hi ha varis miradors, penyasegats i bosc. Després d'haver-hi anat em sorprenc de haver trigat tant.

Portada del jueves

Tots els espanyols són iguals. Tots?

Alguns més que altres.

Visca la República

Vacances a Girona

Aquest estiu no faig cap viatge.

Quan no es pot, no es pot!

Si ho miro pel costat optimista faré vacances a Girona. Tinc la sort de viure en un lloc on milers de persones de tot el món venen a pasar-hi les seves vacances. Opcions:

• Platja: L'Escala, Begur, Pals, Llançà, Roses...


• Muntanya: El Canigó, Les Salines, Puigmal...


• Natura: Aiguamolls de l'Empordà, la Fageda d'en Jordà, els llacs de Maranges...


• Cultura: Museu Dalí, Besalú, Girona, Sant Pere de Rodes...


• Aventura: paseig en globus, paracaigudisme, passejades a caball, rutes en bici...


• Festa: Platja d'Aro, Empuriabrava, Begur, Girona...

Uf! Quantes possibilitats... No sé si tindré temps de tot!

Bon estiu a tots!

Adeu a Antes del café

Els senyors François Burén i Brisuon Cafren han decidit posar fi al seu blog de varietats.
El temps pasa, el món gira i a internet també les coses canvien (massa ràpid avegades).
Trovaré a faltar les seves històries.

Molta sort.

Medi Ambient 3

Corre per la xarxa un meme, un Ecomeme inspirat per Goyo Tovar (més info aquí: http://goyotovar.lasideas.es/?p=314 )

Consisteix en fer una cadena on cadascú ha de realitzar un compromís mediambiental.

Vull felicitar-lo per la seva iniciativa i a tots els que es van sumant amb els seus compromisos particulars per fer un món una mica millor.

El meu compromís és anar a comprar amb un cistell per ebitar així la gran quantitat de boses que em donen al super i que acaben a les escombraries.

Medi Ambient 2

Els grans estornen a reunir. Aquesta vegada per trobar una sol·lució a els problemes mediambientals.

Tenim una gran proposta d'Alemanya, reduïr el 50% de les emissions de CO2 d'aquí al 2o50.

Que esperen que passi en 47 anys! No és pot fer algo més ràpid! Sembla que s'enriuen de nosaltres!

I lo pitjor és que USA ja ha dit que NO a la proposta abans de començar a parlar-ne.

No vull semblar pesimista, peró no crec que aquest 8 ganàpies vulguin fer res pel nostre planeta. Només nosaltres mateixos podem fer que això canviï.

La Trinca 20 anys després

Fa 20 anys jo era una nena quan mirava el programa de la Trinca NO PASSA RES.

Dissabte passat TV3 va emetre un programa especial de troços d'aquell programa i de les seves caçons. Me'l vaig mirar amb curiositat, pensava que el trobaria antic i desfassat. La meva gran sorpresa va ser que NO.

Alguns temes dels que feien broma i parodiaven són encara de total actualitat. Van parlar de la guerra del Irak, 20 anys després segueixen igual, una altre guerra peró amb els mateixos actors i el mateix instigador, la USA. Una cançó classica L'Avió ...Xubidubidú! puja a l'avió!... ens canta el segrest d'un avió pel terrorisme islàmic, no sé a quí es referín llavors, Llivia, Irak, Iran, Palestina... Israel... Al Quaeda.

Em pensava que en 20 anys el món hauria canviat més, sense mur de Berlín, sense guerra freda... Quina decepció!

Escombraries

Embrutar és gratis.
Netejar és el que costa diners.
Ens ho hem de replantejar.

POR

Sola a casa tranquilament. Mirant la tele.
Després de veure les noticies (accidents, assassins, lladres silenciosos, camvi climàtic, terroristes...) vaig mirar la pel·licula del vespre "El col·leccionista d'ossos".
-Ja l'he vista- però no tenia son i a les altres no feien res més que tele-basura decideixo mirar la peli del psicopata.

Llavors va ser quan... Sento un soroll al jardí. Hi ha algú a fora. Em sembla que intenten forçar la porta.

Corro a la meva habitació, agafo la pistola del meu marit (ell és camioner i passa molts dies fora de casa) (sempre que marxa me la deixa al seu calaix carregada, preparada per disparar, per si decàs...)

Pistola en mà busco el telèfon per avisar a la policia. - Puto inhalambric! mai el trobo quan el necessito!-

La porta s'obre. I vaig quedar-me cega de la por. Pànic. No hi veia quan vaig disparar en direcció a la porta.

No va ser fins uns segons més tard que vaig veure el meu marit estés a terra, amb dos trets al pit. Havia tornat dos dies abans del previst.
Per sort no el vaig matar, peró mai més ha tornat a ser el que era. I jo tampoc.

Com ha pogut passar-me això?

Potser si no hagués tingut la pistola a casa... hagués agafat un ganivet de cuina, o un bat de beisbol. El mal no hagués estat tant.

Però si no hagués tingut tanta por no hauria passat res.

Ahir vaig veure la pel·licula Bowling for Columbine de Michel Moore.
És una crítica a la societat civil armada dels Estats Units. Peró sobretot és una crítica a la POR que injecten al cervell de milions de persones els mitjans de comunicació, el Govern, Hollywood, etc... I una denuncia a la economia del terror, al mercat de milions de dolars en armes i altres mecanismes de protecció.

Recorda el caos que havia d'esdevenir-se al arribar l'any 2000 en que totes les màquines es tornarien bojes.

Després del 11 de setembre, havien d'haver-hi atacs biologics d'Antrax i Rubeoles extra virulentes. Ho recordeu.

POR inocul·lada deliberadament en les nostres ments morboses.

Girona m'enamora

Cada vegada que pasejo pels carrers del barri vell de Girona, tinc la sensació de tornar a casa. Feia molts dies que no hi anava, i aprofitant el temps de flors m'he permés el luxe de perdre'm-hi tot el matí, i ficar-me per racons que normalment estan tancats.

La ciutat està preciosa, peró hi ha massa gent per tot arreu.
Digueu-me egoista, peró preferia la ciutat fa 15 anys quan podia disfrutar d'un passeig quasi tota sola pels carrers.

Perdó per tant llarga absencia

Fa molt que no apareixia per aquí. En aquest temps han passat moltes coses... he voltat una mica el món, i he probat varies feinetes, peró no he trobat encara la feina que realment m'agrada. Segueixo buscant...

Govern d'Entesa de Progrés

Pels que els sobra prepotència,
pels que van posan nota a la catalanitat de la gent,
pels que es pensen que tothom es mou a toc de xec,
pels que van a Madrid a regalar l'estatut,
pels que els fanta modestia...

Govern d'Entesa de Progrés