Beirut por todo esto, porque estalla en el aire como un castillo de fuegos artificiales y queda agarrada firme en la orilla del mar, porque es la frontera entre todos los sentimientos y eso tan superficial que son las ideas, porque es el infierno, la imaginación, la ternura y la esperanza; Beirut porque cada día parece morirse irremisiblemente y surge después en otra aurora roja, porque todos la deshaucian y nadie la arranca de su corazón es, y no la he elegido, mi ciudad.
1982 T. Alcoverro
5 comentarios:
Amiga Estrella,
He estat llegint tot el teu bloc, que m'ha semblat francament interessant. La teva reflexió sobre el meu suposat masoquisme (jeje), ha estat el motiu de conèixer molts dels teus textos, que com et comentava, m'han interessat molt. Estic a les Joventuts Socialistes de Girona. No sé si ens coneixem o bé si participes amb nosaltres, però en cas que no, m'agradaria molt que poguessis entrar i participar.
Una abraçada forta, Alfons Jiménez.
Gràcies Alfons per la invitació. Ja sé que estas a la JSC, amb en David. Jo ja estic als 30, encara que d'esperit jove en teoria ja no ho soc.
Que jo sàpiga no ens coneixem, potser em coincidit alguna vegada, Girona és petit.
I like it! Good job. Go on.
»
Your website has a useful information for beginners like me.
»
Publicar un comentario