30.6.06

Palestina


Indignació.
Sentada al sofà de casa miro les notícies. Que està passant a Palestina? Com es pot permetre tanta injustícia? Assasinats selectius? Danys colaterals. Nens morts. Cases derruides.
Impotència.
M'agradaria poder fer alguna cosa. No tinc ni idea de que puc fer. Sembla que els que hi poden fer alguna cosa no fan res. Qui pot parar-ho?
Sento Ràbia.

15.6.06

Violència en els mítings del PP

De cap manera no es pot justificar la violéncia contra els representants d'un partit polític democràtic (encara que siguin del PP). Però la gent del mercat de Collblanc estaven en tot el seu dret “d'abuchear” a Rajoy.
Són els dirigents del PP els que fan violència dialectal contra Catalunya, que amb les seves mentires no paren d'insultar-nos, i miren de crispar els ànims de la resta d'espanyols contra els catalans.
Com he començat dient de cap manera no es pot justificar la violència en els mítings del PP, però sincerament penso que s'ho han buscat i s'ho mereixen.

13.6.06

La fàbrica tanca 1

Fa molt de temps, anys, que els rumors corren pel taller: la fàbrica tancarà!
Fa tant de temps que corre el rumor que ja ningú no s'ho creu: és la mateixa història de sempre!
Fins que un día a les últimes companyes que van entar a treballar, ja no s'els hi renova el contracte. Són una trentena de costureres, tot dones, d'edats entre els trenta i els cinquanta, sense estudis.
Una d'elles plorava: No vull tornar a netejar cases!
La fàbrica no diu res encara, ni afirma ni desmenteix els rumors que tancarà: només és una reestructuració. Però pocs dies després desmonten les línies on treballaven aquestes dones i les envien a la nova planta, del tercer món.

Des de aquí vull enviar tot el meu suport a tots/es els treballadors/es de Braun, i a aquells que han perdut la feina perqué la fàbrica ha estat tancada injustament.

7.6.06

Molt bé Evo

Diumenge passat TV3 va retransmetre un documental sobre la política de Nacionalització del Govern Bolivià d'Evo Morales. Malgrat que el reportatge va ser massa curt i massa superficial, vull agrair a l'equip de 30 minuts la seva exposició objectiva i neutral dels fets, mostrant les principals raons de la decisió del govern del MAS.
Estic farta de sentir als mitjans de comuncació tertulians y periodistes criticar la política del govern Bolivià i acusar de populista al president Evo Morales. Però que passa aquí? Que ser d'esquerres, voler la justícia social, fer polítiques que pretenguin fer sortir de la pobresa un país es ser Populista??? Ara estic parlant de Bolívia peró un altre dia parlaré de del populisme del Partit Popular (que ja ho indica en el propi nom del partit).
Bolívia és un dels paisos més pobres de l'Amèrica llatina. Hi ha milions de persones que viuen en la misseria en un país potencialment ric. Les grans empreses transnacionals expolien la riquesa dels recurssos naturals d'aquest país, com per exemple Repsol-YPF que gràcies a contractes il·legals firmats per l'anterior cap d'estat Sanchez de Losada (actualment buscat per la justícia) expolia el gas i el petroli de Bolívia.
L'any passat Repsol va tenir beneficis de 3.120 milions d'euros, quasi un 30% més que l'any passat. A mi aquestes xifres em semblen desmesurades. Una empresa hauria de generar riquesa al poble en comptes d'explotarlo.

29.5.06

Papa cuéntame otra vez

Els polítics parlen de centralitat, de moderació, ens diuen el que toca i el que ara no toca. Estic farta del que és políticament correcte.
Ens volen fer creure que el Marxisme, la revolució, les utopies... han fracassat.
No ens hem de rendir, la revolució social avui és més necessària que mai.
Fa pocs dies vaig descobrir una cançó d'Ismael Serrano que parla de tot això, fa posar els pels de punta. Us la recomano a tots i totes. Està en el disc Atrapados en azul.
Aquí teniu la lletra de la cançó, que vagi de gust.

Papá cuéntame otra vez
Letra: Daniel Serrano
Música: Ismael Serrano

Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.

Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.

Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.

Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.

Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.

Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.

Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.

23.5.06

La puta globalització

M'he quedat sense curro.
La fabrica tanca per anar a explotar la pobre gent dels paisos del nord d'Africa. I no és per que aquí no hi guanyessin diners, peró allà guanyaràn més.
Podran pagar sous de miseria, no han de pagar baixes laborals, no hi ha les normatives mediambientals, no hi ha prevenció de riscos laborals, no hi ha seguretat social, no hi ha vacances pagades, ni conciliació de la vida familiar i laboral... només hi ha misséria. I la fabrica va allà a aprofitar-s'en.
Si les multinacionals anessin a aquest països a crear riquesa, jo callaria i aniria a buscar una nova feina i no em cagaria en LA PUTA GLOBALITZACIÓ.

18.5.06

El Fulbol és l'opi del poble

Vaja taja la de ahir a la nit! i no per celebrar la Champions.
Segurament soc de les poques persones que ahir nit no van veure el partit del Barça.
És alucinant la paranoia col·lectiva que agafa a la gent per el futbol.
Algú en mig de la celebració de canaletes va parar de saltar i cridar, va mirar al seu voltant, i va preguntar: Que cony estem fent?

16.5.06

Comença la nova revolució

16/05/06
Avui, ara i aquí comença la nova revolució.