Medi Ambient 3

Corre per la xarxa un meme, un Ecomeme inspirat per Goyo Tovar (més info aquí: http://goyotovar.lasideas.es/?p=314 )

Consisteix en fer una cadena on cadascú ha de realitzar un compromís mediambiental.

Vull felicitar-lo per la seva iniciativa i a tots els que es van sumant amb els seus compromisos particulars per fer un món una mica millor.

El meu compromís és anar a comprar amb un cistell per ebitar així la gran quantitat de boses que em donen al super i que acaben a les escombraries.

Medi Ambient 2

Els grans estornen a reunir. Aquesta vegada per trobar una sol·lució a els problemes mediambientals.

Tenim una gran proposta d'Alemanya, reduïr el 50% de les emissions de CO2 d'aquí al 2o50.

Que esperen que passi en 47 anys! No és pot fer algo més ràpid! Sembla que s'enriuen de nosaltres!

I lo pitjor és que USA ja ha dit que NO a la proposta abans de començar a parlar-ne.

No vull semblar pesimista, peró no crec que aquest 8 ganàpies vulguin fer res pel nostre planeta. Només nosaltres mateixos podem fer que això canviï.

La Trinca 20 anys després

Fa 20 anys jo era una nena quan mirava el programa de la Trinca NO PASSA RES.

Dissabte passat TV3 va emetre un programa especial de troços d'aquell programa i de les seves caçons. Me'l vaig mirar amb curiositat, pensava que el trobaria antic i desfassat. La meva gran sorpresa va ser que NO.

Alguns temes dels que feien broma i parodiaven són encara de total actualitat. Van parlar de la guerra del Irak, 20 anys després segueixen igual, una altre guerra peró amb els mateixos actors i el mateix instigador, la USA. Una cançó classica L'Avió ...Xubidubidú! puja a l'avió!... ens canta el segrest d'un avió pel terrorisme islàmic, no sé a quí es referín llavors, Llivia, Irak, Iran, Palestina... Israel... Al Quaeda.

Em pensava que en 20 anys el món hauria canviat més, sense mur de Berlín, sense guerra freda... Quina decepció!

Escombraries

Embrutar és gratis.
Netejar és el que costa diners.
Ens ho hem de replantejar.

POR

Sola a casa tranquilament. Mirant la tele.
Després de veure les noticies (accidents, assassins, lladres silenciosos, camvi climàtic, terroristes...) vaig mirar la pel·licula del vespre "El col·leccionista d'ossos".
-Ja l'he vista- però no tenia son i a les altres no feien res més que tele-basura decideixo mirar la peli del psicopata.

Llavors va ser quan... Sento un soroll al jardí. Hi ha algú a fora. Em sembla que intenten forçar la porta.

Corro a la meva habitació, agafo la pistola del meu marit (ell és camioner i passa molts dies fora de casa) (sempre que marxa me la deixa al seu calaix carregada, preparada per disparar, per si decàs...)

Pistola en mà busco el telèfon per avisar a la policia. - Puto inhalambric! mai el trobo quan el necessito!-

La porta s'obre. I vaig quedar-me cega de la por. Pànic. No hi veia quan vaig disparar en direcció a la porta.

No va ser fins uns segons més tard que vaig veure el meu marit estés a terra, amb dos trets al pit. Havia tornat dos dies abans del previst.
Per sort no el vaig matar, peró mai més ha tornat a ser el que era. I jo tampoc.

Com ha pogut passar-me això?

Potser si no hagués tingut la pistola a casa... hagués agafat un ganivet de cuina, o un bat de beisbol. El mal no hagués estat tant.

Però si no hagués tingut tanta por no hauria passat res.

Ahir vaig veure la pel·licula Bowling for Columbine de Michel Moore.
És una crítica a la societat civil armada dels Estats Units. Peró sobretot és una crítica a la POR que injecten al cervell de milions de persones els mitjans de comunicació, el Govern, Hollywood, etc... I una denuncia a la economia del terror, al mercat de milions de dolars en armes i altres mecanismes de protecció.

Recorda el caos que havia d'esdevenir-se al arribar l'any 2000 en que totes les màquines es tornarien bojes.

Després del 11 de setembre, havien d'haver-hi atacs biologics d'Antrax i Rubeoles extra virulentes. Ho recordeu.

POR inocul·lada deliberadament en les nostres ments morboses.

Girona m'enamora

Cada vegada que pasejo pels carrers del barri vell de Girona, tinc la sensació de tornar a casa. Feia molts dies que no hi anava, i aprofitant el temps de flors m'he permés el luxe de perdre'm-hi tot el matí, i ficar-me per racons que normalment estan tancats.

La ciutat està preciosa, peró hi ha massa gent per tot arreu.
Digueu-me egoista, peró preferia la ciutat fa 15 anys quan podia disfrutar d'un passeig quasi tota sola pels carrers.

Perdó per tant llarga absencia

Fa molt que no apareixia per aquí. En aquest temps han passat moltes coses... he voltat una mica el món, i he probat varies feinetes, peró no he trobat encara la feina que realment m'agrada. Segueixo buscant...

Govern d'Entesa de Progrés

Pels que els sobra prepotència,
pels que van posan nota a la catalanitat de la gent,
pels que es pensen que tothom es mou a toc de xec,
pels que van a Madrid a regalar l'estatut,
pels que els fanta modestia...

Govern d'Entesa de Progrés

Qui va dir fí de les vacances?

Per mi ja s'ha acabat el mal son del ERE. Ja m'han donat la carta de despido i estic al paro.
Ara comencen a ballar pel cap mil i una idees per fer amb tot aquest temps lliure que tinc. Potser buscar una nova feina, una que m'agradi i m'opli personalment de satisfacció per allò que faig.
És possible?

Fi de les vacances

Ara torno després de 3 setmanes de vacances.
Roma la ciutat eterna m'ha captivat. Pasejant descalça pel forum romà l'energia que han acumulat les pedres milenaries m'ha traspassat. Paisatge de pedres que han vist passar la història: els cesars i les orgies romanes, els Papes més corruptes i els sants beats, dictadors i revolucionaris, viatgers i turistes.

En mi nombre SÍ

La IV Guerra Mundial

La IV Guerra Mundial és la que cada dia batallen arreu del món la gent pobre contra la fam, contra la sequera, contra la malaria, contra la sida... És la guerra que indubtablement ha produït més morts.
Els interesos d'uns pocs contra la vida de molts. Transnacionals que exploten pobles sencers, tiranies subvencionades i mantingudes per interesos económics.
El camp de batalla fins ara era lluny de nosaltres, al tercer món. Europa estava dins una bombolla de democràcia i ben estar. Aquesta bombolla sembla que ha esclatat, i la pobresa toca de ben aprop la nostra gent, àvis, dones i els joves que cada dia han de lluitar una batalla per tirar endavant. I els immigrants que arrisquen la seves vides per arribar a les nostres platges.

Us recomano el següent video on el Subcomandante Marcos parla d'aquesta última guerra contra la humanitat.

http://www.youtube.com/watch?v=bA8uWDZdE4o&search=cuarta%20guerra%20mundial

Beirut

Beirut por todo esto, porque estalla en el aire como un castillo de fuegos artificiales y queda agarrada firme en la orilla del mar, porque es la frontera entre todos los sentimientos y eso tan superficial que son las ideas, porque es el infierno, la imaginación, la ternura y la esperanza; Beirut porque cada día parece morirse irremisiblemente y surge después en otra aurora roja, porque todos la deshaucian y nadie la arranca de su corazón es, y no la he elegido, mi ciudad.

1982 T. Alcoverro

70 anys de la guerra civil espanyola

En conmemoració a tots aquells homes i dones que varen lluitar per la llibertat en defensa de la República i del govern elegit democraticament. A tots aquells que varen ser empresonats, torturats, afusellats per defensar els seus ideals revolucionaris. A tots els que després van patir 40 anys de represió faixista.
Torno a mirar la película Terra i Llibertat de Ken Loach. Us la recomano, fa un retrat fidel de l'esperit dels homes i dones revolucionaris, de les seves pasions i lluites, des de la mirada d'un obrer anglès David (George Orwell).

Aquestes vacances em llegiré Omenatge a Catalunya, d'Orwell. Aquest llibre el tinc pendent de fa massa temps.

G-8

Maca la foto, veritat?

Se'ls veu tant somrients i feliços, semblen tant bones persones.

S'han reunit per poder fer alguna cosa per posar remei als problemes de la plebe. Parlen de la miseria del tercer món, els problemes mediambientals del planeta, el conflicte de l'orient mitjà, l'energia nuclear...

Parlen i parlen, però no fan res. Oh! quina pena que no es posin mai d'acord per fer res de bó.

Surten somrients a la foto, com si avui ningú hagés mort per culpa seva!

Soc d'esquerres

Avui a la contra de la vanguardia he llegit l'entrevista al pensador Edgar Morin, i deia una frase que m'ha agradat:
Soc d'esquerres per que pateixo amb els qui pateixen, la dreta culpa els qui pateixen del seu propi patiment.
Ser d'esquerres és molt més a part de patir amb els qui pateixen, és lluitar per acabar amb el patiment, és voler justícia...
La frase potser es queda curta en la definició, però m'ha agradat, per qué defineix com em sento quan veig les notícies o llegeixo el diari. A vegades he de fer esforços per no plorar, em fa vergonya. La gent no entén que puguis plorar mirant les notícies, jo no entenc que no plorin sentint el nombre de morts cada dia a l'Irak, a Palestina, a Bombay, les dones assasinades per la seva parella, els morts a la feina, morts a la carretera...

La fàbrica tanca 2

Després dels primers acomiadaments el comitè d’empresa es posa en marxa. Venen els assessors del sindicat. Resulta que els primers acomiadaments van ser il·legals, les noies despedides portaven més de dos anys amb contractes temporals quan haurien d’haver estat fixes. Tenen dret a cobrar indemnització per acomiadament improcedent. A més tampoc no podien despedir més del 10% de la plantilla sense presentar un ERE.

(Passen unes setmanes) La fàbrica presenta l’ERE.

Els assessors del sindicat diuen a la assemblea de treballadors que quan una empresa ha decidit realitzar una deslocalització no s’hi pot fer res per que canviïn d’opinió. Però que ells intentaran que ens paguin unes bones indemnitzacions en compensació de la pèrdua del lloc de treball.

Comencem la batalla sabent que ja és perduda.

Els honoraris del sindicat són un % de les indemnitzacions, per tant si no hi ha acomiadaments no cobren! Això és una gran contradicció! El sindicat cobra més en funció de quants més acomiadaments hi hagi!
Està clar que no interessa lluitar pel lloc de treball, sinó per la pasta. Potser es per això que tanquen tantes fabriques ara. Als sindicats els hi va de conya.
No vull criticar el sindicats crec que són necessaris i sense ells les condicions laborals no serien les que tenim ara. Critico la perversió del sistema que premia la derrota.
Els sindicats haurien de cobrar en funció de la quantitat de llocs de treball que es mantinguin, o en funció de les recol·locacións aconseguides.

La situació és dantesca: a la fàbrica li interessa recol·locar el màxim de treballadors per estalviar-se la pasta de les indemnitzacions, i en canvi al sindicat li interessa que la gent vagi a la puta calle.

Jo no t'espere

Em sembla increhible que avui dia, en ple segle XXI, hi hagi tanta gent que cregui en superticions absurdes. Sense ànim d'ofendre a ningú, però no entenc que en la societat actual de la informació i de la ciència la religió mogui tanta gent, tants diners, tant poder.

Segurament molts dels que aniran a veure el Papa en altres ocasions els podem sentir queixant-se del radicalisme dels musulmans.

Perdonin senyors catòlics però a mi em sembla tot el mateix i res de bó.

No em dona la gana

Ja sóm estiu. Toca posar-se el bikini. Em volia comprar una maquineta per depilar-me, una d'aquelles que les noies de l'anunci sembla que els hi fa pesigolles i són més felices depilant-se que anant a la platja.

A la botiga me l'ensenyen, em sembla bé. Estic davant la caixa amb la tarjeta a la mà per pagar i llavors m'hi fixo, és de la marca Braun.

Doncs no em dona la gana, ara ja no la vull.

La caixera no entén res. La deixo amb la capseta a la mà. Apa Siau!

Palestina

Indignació.
Sentada al sofà de casa miro les notícies. Que està passant a Palestina? Com es pot permetre tanta injustícia? Assasinats selectius? Danys colaterals. Nens morts. Cases derruides.
Impotència.
M'agradaria poder fer alguna cosa. No tinc ni idea de que puc fer. Sembla que els que hi poden fer alguna cosa no fan res. Qui pot parar-ho?
Sento Ràbia.