15.8.08

Vacances

Aquest any faig unes vacances extranyes. Feia molts anys que no passava unes vacances amb els meus pares. Em sembla que torno a tenir 15 anys.
On vas? Que fas? A quina hora vas anar a dormir?
Les mateixes pregunets de fa quinze anys que abans em treien de polleguera ara em fan gràcia.
Els mateixos horaris i costums, és bonic retrobar la família i que sembli que res no ha canviat.

9.6.08

Frases

L'altre dia vaig sentir aquesta frase a la radio:

" Qui critica es confessa"

La gent que sense saber tota la veritat crítica i jutja els altres el que realment fa, és confessar els seus pensaments, les seves antipaties i odis.
Ara que soc tant criticada, potser el problema no és meu, molt probablement és el seu problema.

4.6.08

Yes, we can!


No és que sigui partidària dels Demòcrates, però molt menys dels Republicans.
Espero que Obama sigui el primer president negre d'USA, enacara que penso que el fet de que sigui negre és anecdòtic (o hauria de ser-ho). El que és important és que faci fora als Republicans del govern.
Al Gore tampoc no és que m'entusiamés, peró segur que el món seria molt millor si hagués guanyat ell les eleccions en comptes del Bush Junior. Ens haguessim estalviat molta guerra, violència, terrorisme, gana, contaminació... encara que n'haguessim patit igual.
És com canviar pets per merda. Posats a triar em quedo amb els pets democrates que si obres la finestra i ventiles una mica encara es pot respirar.

3.6.08

Las vueltas que da la vida, el destino se burla de ti!

Aquesta frase m'encanta.
Segurament ha estat vàlida per tothom en algun moment de la seva vida. Des de Jesucrist el dia que el van crucificar, al conseller de mediambinet el dia que es va aprobar el "minitrasvassament" i va començar a ploure sense parar després desperar-se mesos de sequera.
Ara tambè ho és per mi. Quan toques fondo ja només queda remontar.

16.4.08

Art

Navegant sense rumb vaig ensopegar amb una web que vull recomanar a tots aquells que els agradi la pintura. A Galley of art hi trobareu els quadres dels artistes més coneguts d'arreu, com aquest El Gran Masturbador de Dalí que m'encanta.

14.4.08

III Repúplica


He mantllevat dels companys de Temps de canvi aquesta foto de la bandera tricolor per conmemorar la data.
El temps de les monarquies ha passat, ara és el temps de la cultura i la llibertat.
Salud i República!

10.4.08

Sobre el problema de l'AIGUA

M'entristeix l'actitud dels polítics davant el problema de la sequera. Discussions interminables i esterils sobre el tema. Buscant el rendiment electoral. Mobilitzant sentiments de la gent. hipotecant el futur del territori. I esperant que la pluja dilueixi el problema i faci desapareixer de les nostres ments la seva inaptitut.
No s'han plantejat mai sol·lucions reals al problema de l'aigua, només arreglos temporals que el retarden una mica. Un trasvassament del Segre, del Ebre, del Roina, els vaixells o les desaladores no són la sol·lució. Qualsevol de totes aquestes accions o totes a l'hora no fan més posposar el veritable problema: La insostenibilitat del sistema. No podem seguir amb infrastructures defectuosos que perden aigua per tots costats, fent zones residencials amb camps de golf i piscina a cada caseta, canals de reg petats, regs a manta de grans extensions, granges intensives que contaminen els aqüifers amb nitrats, no podem seguir subecionant regadius en zones de secà, no podem mantenir una indústria que malgasta l'aigua a dojo i l'embruta, no podem seguir utilitzant aigua potable per rentar cotxes, les cisternes del wc, etc...
Crec que és hora que algú pensi en fer una reforma real de les infrastructures invertint en l'agricultura per modernitzar els sistemes de reg i canals, repensar el territori i les zones residencials, crear dos xarxes d'aigua una potable i una per altres usos, responsabilitzar a qui contamina dels costos de la depuració, establir trams en la factura de l'aigua segons el consum premiant als que tenen un consum responsable i penalitzin de veritat a qui la malgasta.
Mentres esperem que plogui podem escoltar en Raimon... Al meu pais la pluja no sap ploure

22.3.08

Xina 2008

Que a la Xina hi ha dictadura ja ho sabiem.
Que no s'hi respecten els drets humas fa molts anys que també se sap.
Que van ocupar el Tibet i no permeten els costums i culte dels tibetans també ho sabiem.
I que el creixement desmesurat de la seva indústria és feia sense cap respecte pels treballadors ni pel medi ambient també ens ho podiem imaginar.
Em pregunto per qué collons el COI va donar les olimpiades a Pekin?
Penso que és molt trist que tot això (que ja sabiem) surti ara a primera plana només degut a que hi ha esportistes que es negen a anar a competir a les olimpiades, peró potser servirà per que s'intenti posar fre a aquesta dictadura que no respecta la vida de les persones i que està matant el nostre planeta.

19.3.08

Caminante no hay camino

Es fa camí al caminar...
Quan passo mals moments aquest poema de Machado cantat per en Serrat, em dona la força per seguir endavant. Ultimament l'he necessitat escoltar moltes vegades.

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.
Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...
Nunca perseguí la gloria.
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...
Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar...
"Golpe a golpe, verso a verso...
Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar...
"Golpe a golpe, verso a verso...
Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
Golpe a golpe, verso a verso.

10.3.08

Hem guanyat!

El socialisme ha guanyat.
Tots hem guanyat.
Catalunya és socialista i gràcies a nosaltres Espanya també.
Seguir la lluita, anar sempre endavant, es fa camí al caminar!

15.2.08

Campanya electoral

Sí, encara estem en pre-campanya. Tot i que sembla que portem anys en campanya.
A Catalunya, des de l'Estatut que no parem. Estic cansada, molts estem cansats, peró cal recordar tots els motius pels quals cal anar a votar.
M'ha agradat l'escrit de l'alfons l'infinit entre les dretes i les esquerres:
http://alfonsjimenez.blogspot.com/2008/02/linfinit-entre-les-dretes-i-les.html
Pels que ja n'estem cansats, l'Alfons ens recorda els motius per anar a les urnes.

24.1.08

Gaza

Faré igual que la comunitat internacional:

NO COMENT