M'entristeix l'actitud dels polítics davant el problema de la sequera. Discussions interminables i esterils sobre el tema. Buscant el rendiment electoral. Mobilitzant sentiments de la gent. hipotecant el futur del territori. I esperant que la pluja dilueixi el problema i faci desapareixer de les nostres ments la seva inaptitut.
No s'han plantejat mai sol·lucions reals al problema de l'aigua, només arreglos temporals que el retarden una mica. Un trasvassament del Segre, del Ebre, del Roina, els vaixells o les desaladores no són la sol·lució. Qualsevol de totes aquestes accions o totes a l'hora no fan més posposar el veritable problema: La insostenibilitat del sistema. No podem seguir amb infrastructures defectuosos que perden aigua per tots costats, fent zones residencials amb camps de golf i piscina a cada caseta, canals de reg petats, regs a manta de grans extensions, granges intensives que contaminen els aqüifers amb nitrats, no podem seguir subecionant regadius en zones de secà, no podem mantenir una indústria que malgasta l'aigua a dojo i l'embruta, no podem seguir utilitzant aigua potable per rentar cotxes, les cisternes del wc, etc...
Crec que és hora que algú pensi en fer una reforma real de les infrastructures invertint en l'agricultura per modernitzar els sistemes de reg i canals, repensar el territori i les zones residencials, crear dos xarxes d'aigua una potable i una per altres usos, responsabilitzar a qui contamina dels costos de la depuració, establir trams en la factura de l'aigua segons el consum premiant als que tenen un consum responsable i penalitzin de veritat a qui la malgasta.
Mentres esperem que plogui podem escoltar en Raimon... Al meu pais la pluja no sap ploure
10.4.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Hola, molt interessant, gràcies
Publicar un comentario