Aquest any faig unes vacances extranyes. Feia molts anys que no passava unes vacances amb els meus pares. Em sembla que torno a tenir 15 anys.
On vas? Que fas? A quina hora vas anar a dormir?
Les mateixes pregunets de fa quinze anys que abans em treien de polleguera ara em fan gràcia.
Els mateixos horaris i costums, és bonic retrobar la família i que sembli que res no ha canviat.
15.8.08
9.6.08
Frases
L'altre dia vaig sentir aquesta frase a la radio:
" Qui critica es confessa"
La gent que sense saber tota la veritat crítica i jutja els altres el que realment fa, és confessar els seus pensaments, les seves antipaties i odis.
Ara que soc tant criticada, potser el problema no és meu, molt probablement és el seu problema.
" Qui critica es confessa"
La gent que sense saber tota la veritat crítica i jutja els altres el que realment fa, és confessar els seus pensaments, les seves antipaties i odis.
Ara que soc tant criticada, potser el problema no és meu, molt probablement és el seu problema.
4.6.08
Yes, we can!
No és que sigui partidària dels Demòcrates, però molt menys dels Republicans.
Espero que Obama sigui el primer president negre d'USA, enacara que penso que el fet de que sigui negre és anecdòtic (o hauria de ser-ho). El que és important és que faci fora als Republicans del govern.
Al Gore tampoc no és que m'entusiamés, peró segur que el món seria molt millor si hagués guanyat ell les eleccions en comptes del Bush Junior. Ens haguessim estalviat molta guerra, violència, terrorisme, gana, contaminació... encara que n'haguessim patit igual.
És com canviar pets per merda. Posats a triar em quedo amb els pets democrates que si obres la finestra i ventiles una mica encara es pot respirar.
3.6.08
Las vueltas que da la vida, el destino se burla de ti!
Aquesta frase m'encanta.
Segurament ha estat vàlida per tothom en algun moment de la seva vida. Des de Jesucrist el dia que el van crucificar, al conseller de mediambinet el dia que es va aprobar el "minitrasvassament" i va començar a ploure sense parar després desperar-se mesos de sequera.
Ara tambè ho és per mi. Quan toques fondo ja només queda remontar.
Segurament ha estat vàlida per tothom en algun moment de la seva vida. Des de Jesucrist el dia que el van crucificar, al conseller de mediambinet el dia que es va aprobar el "minitrasvassament" i va començar a ploure sense parar després desperar-se mesos de sequera.
Ara tambè ho és per mi. Quan toques fondo ja només queda remontar.
16.4.08
Art
Navegant sense rumb vaig ensopegar amb una web que vull recomanar a tots aquells que els agradi la pintura. A Galley of art hi trobareu els quadres dels artistes més coneguts d'arreu, com aquest El Gran Masturbador de Dalí que m'encanta.
14.4.08
III Repúplica
He mantllevat dels companys de Temps de canvi aquesta foto de la bandera tricolor per conmemorar la data.
El temps de les monarquies ha passat, ara és el temps de la cultura i la llibertat.
Salud i República!
10.4.08
Sobre el problema de l'AIGUA
M'entristeix l'actitud dels polítics davant el problema de la sequera. Discussions interminables i esterils sobre el tema. Buscant el rendiment electoral. Mobilitzant sentiments de la gent. hipotecant el futur del territori. I esperant que la pluja dilueixi el problema i faci desapareixer de les nostres ments la seva inaptitut.
No s'han plantejat mai sol·lucions reals al problema de l'aigua, només arreglos temporals que el retarden una mica. Un trasvassament del Segre, del Ebre, del Roina, els vaixells o les desaladores no són la sol·lució. Qualsevol de totes aquestes accions o totes a l'hora no fan més posposar el veritable problema: La insostenibilitat del sistema. No podem seguir amb infrastructures defectuosos que perden aigua per tots costats, fent zones residencials amb camps de golf i piscina a cada caseta, canals de reg petats, regs a manta de grans extensions, granges intensives que contaminen els aqüifers amb nitrats, no podem seguir subecionant regadius en zones de secà, no podem mantenir una indústria que malgasta l'aigua a dojo i l'embruta, no podem seguir utilitzant aigua potable per rentar cotxes, les cisternes del wc, etc...
Crec que és hora que algú pensi en fer una reforma real de les infrastructures invertint en l'agricultura per modernitzar els sistemes de reg i canals, repensar el territori i les zones residencials, crear dos xarxes d'aigua una potable i una per altres usos, responsabilitzar a qui contamina dels costos de la depuració, establir trams en la factura de l'aigua segons el consum premiant als que tenen un consum responsable i penalitzin de veritat a qui la malgasta.
Mentres esperem que plogui podem escoltar en Raimon... Al meu pais la pluja no sap ploure
No s'han plantejat mai sol·lucions reals al problema de l'aigua, només arreglos temporals que el retarden una mica. Un trasvassament del Segre, del Ebre, del Roina, els vaixells o les desaladores no són la sol·lució. Qualsevol de totes aquestes accions o totes a l'hora no fan més posposar el veritable problema: La insostenibilitat del sistema. No podem seguir amb infrastructures defectuosos que perden aigua per tots costats, fent zones residencials amb camps de golf i piscina a cada caseta, canals de reg petats, regs a manta de grans extensions, granges intensives que contaminen els aqüifers amb nitrats, no podem seguir subecionant regadius en zones de secà, no podem mantenir una indústria que malgasta l'aigua a dojo i l'embruta, no podem seguir utilitzant aigua potable per rentar cotxes, les cisternes del wc, etc...
Crec que és hora que algú pensi en fer una reforma real de les infrastructures invertint en l'agricultura per modernitzar els sistemes de reg i canals, repensar el territori i les zones residencials, crear dos xarxes d'aigua una potable i una per altres usos, responsabilitzar a qui contamina dels costos de la depuració, establir trams en la factura de l'aigua segons el consum premiant als que tenen un consum responsable i penalitzin de veritat a qui la malgasta.
Mentres esperem que plogui podem escoltar en Raimon... Al meu pais la pluja no sap ploure
22.3.08
Xina 2008
Que a la Xina hi ha dictadura ja ho sabiem.
Que no s'hi respecten els drets humas fa molts anys que també se sap.
Que van ocupar el Tibet i no permeten els costums i culte dels tibetans també ho sabiem.
I que el creixement desmesurat de la seva indústria és feia sense cap respecte pels treballadors ni pel medi ambient també ens ho podiem imaginar.
Em pregunto per qué collons el COI va donar les olimpiades a Pekin?
Penso que és molt trist que tot això (que ja sabiem) surti ara a primera plana només degut a que hi ha esportistes que es negen a anar a competir a les olimpiades, peró potser servirà per que s'intenti posar fre a aquesta dictadura que no respecta la vida de les persones i que està matant el nostre planeta.
Que no s'hi respecten els drets humas fa molts anys que també se sap.
Que van ocupar el Tibet i no permeten els costums i culte dels tibetans també ho sabiem.
I que el creixement desmesurat de la seva indústria és feia sense cap respecte pels treballadors ni pel medi ambient també ens ho podiem imaginar.
Em pregunto per qué collons el COI va donar les olimpiades a Pekin?
Penso que és molt trist que tot això (que ja sabiem) surti ara a primera plana només degut a que hi ha esportistes que es negen a anar a competir a les olimpiades, peró potser servirà per que s'intenti posar fre a aquesta dictadura que no respecta la vida de les persones i que està matant el nostre planeta.
19.3.08
Caminante no hay camino
Es fa camí al caminar...
Quan passo mals moments aquest poema de Machado cantat per en Serrat, em dona la força per seguir endavant. Ultimament l'he necessitat escoltar moltes vegades.
Quan passo mals moments aquest poema de Machado cantat per en Serrat, em dona la força per seguir endavant. Ultimament l'he necessitat escoltar moltes vegades.
Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.
Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...
Nunca perseguí la gloria.
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...
Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar...
"Golpe a golpe, verso a verso...
Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar...
"Golpe a golpe, verso a verso...
Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
Golpe a golpe, verso a verso.
10.3.08
Hem guanyat!
El socialisme ha guanyat.
Tots hem guanyat.
Catalunya és socialista i gràcies a nosaltres Espanya també.
Seguir la lluita, anar sempre endavant, es fa camí al caminar!
Tots hem guanyat.
Catalunya és socialista i gràcies a nosaltres Espanya també.
Seguir la lluita, anar sempre endavant, es fa camí al caminar!
15.2.08
Campanya electoral
Sí, encara estem en pre-campanya. Tot i que sembla que portem anys en campanya.
A Catalunya, des de l'Estatut que no parem. Estic cansada, molts estem cansats, peró cal recordar tots els motius pels quals cal anar a votar.
M'ha agradat l'escrit de l'alfons l'infinit entre les dretes i les esquerres:
http://alfonsjimenez.blogspot.com/2008/02/linfinit-entre-les-dretes-i-les.html
Pels que ja n'estem cansats, l'Alfons ens recorda els motius per anar a les urnes.
A Catalunya, des de l'Estatut que no parem. Estic cansada, molts estem cansats, peró cal recordar tots els motius pels quals cal anar a votar.
M'ha agradat l'escrit de l'alfons l'infinit entre les dretes i les esquerres:
http://alfonsjimenez.blogspot.com/2008/02/linfinit-entre-les-dretes-i-les.html
Pels que ja n'estem cansats, l'Alfons ens recorda els motius per anar a les urnes.
24.1.08
5.9.07
Excursions d'un dia
No tinc pasta. Ja vaig dir que aquest any no hi havia viatge a cap paradís llunyà. Però vacances SÍ!!!
He fet petites excursions d'un dia. Així m'he estalviat la pasta de l'hotel, i he visitat tots aquells llocs que per ser relativament propers a casa meva no hi vaig mai, per allò que ja iràs un altre dia... i passen els dies... i no hi vas mai!
La primer
a excursió que vaig fer va ser a Rupit. La carretera per arribar-hi passant per els hostales d'en Bas és preciosa, atravesa frondosos boscos, d'aquells que ja en queden pocs. Vam parar per allà a menjar-nos el bocata.
a excursió que vaig fer va ser a Rupit. La carretera per arribar-hi passant per els hostales d'en Bas és preciosa, atravesa frondosos boscos, d'aquells que ja en queden pocs. Vam parar per allà a menjar-nos el bocata.Rupit és petit, en poc més d'una hora el vam haver passejat tot i atravessat el famós pont penjat, i fet mil fotos a cases, portals i places. El poble conserva un encant mitjaval de pedra vella i un ambient tranquil (malgrat ser agost hi havia pocs visitants)
Vam dinar molt bé a ca l'Estragués.
Després de dinar vam decidir arribar-nos a Tavertet, molt bonic també. Però aquí l'encant de la pedre vella s'havia perdut, més haviat em va semblar cartró pedra, està massa ben arreglat i restaurat: sembla un pessebre.
El paissatge un 10! Des de la carretera hi ha varis miradors, penyasegats i bosc. Després d'haver-hi anat em sorprenc de haver trigat tant.
26.7.07
19.7.07
Vacances a Girona
Aquest estiu no faig cap viatge.
Quan no es pot, no es pot!
Si ho miro pel costat optimista faré vacances a Girona. Tinc la sort de viure en un lloc on milers de persones de tot el món venen a pasar-hi les seves vacances. Opcions:
- Platja: L'Escala, Begur, Pals, Llançà, Roses...
- Muntanya: El Canigó, Les Salines, Puigmal...
- Natura: Aiguamolls de l'Empordà, la Fageda d'en Jordà, els llacs de Maranges...
- Cultura: Museu Dalí, Besalú, Girona, Sant Pere de Rodes...
- Aventura: paseig en globus, paracaigudisme, passejades a caball, rutes en bici...
- Festa: Platja d'Aro, Empuriabrava, Begur, Girona...
Uf! Quantes possibilitats... No sé si tindré temps de tot!
Bon estiu a tots!
3.7.07
Adeu a Antes del café
Els senyors François Burén i Brisuon Cafren han decidit posar fi al seu blog de varietats.
El temps pasa, el món gira i a internet també les coses canvien (massa ràpid avegades).
Trovaré a faltar les seves històries.
Molta sort.
El temps pasa, el món gira i a internet també les coses canvien (massa ràpid avegades).
Trovaré a faltar les seves històries.
Molta sort.
21.6.07
Medi Ambient 3
Corre per la xarxa un meme, un Ecomeme inspirat per Goyo Tovar (més info aquí: http://goyotovar.lasideas.es/?p=314 )
Consisteix en fer una cadena on cadascú ha de realitzar un compromís mediambiental.
Vull felicitar-lo per la seva iniciativa i a tots els que es van sumant amb els seus compromisos particulars per fer un món una mica millor.
El meu compromís és anar a comprar amb un cistell per ebitar així la gran quantitat de boses que em donen al super i que acaben a les escombraries.
6.6.07
Medi Ambient 2
Els grans estornen a reunir. Aquesta vegada per trobar una sol·lució a els problemes mediambientals.
Tenim una gran proposta d'Alemanya, reduïr el 50% de les emissions de CO2 d'aquí al 2o50.
Que esperen que passi en 47 anys! No és pot fer algo més ràpid! Sembla que s'enriuen de nosaltres!
I lo pitjor és que USA ja ha dit que NO a la proposta abans de començar a parlar-ne.
No vull semblar pesimista, peró no crec que aquest 8 ganàpies vulguin fer res pel nostre planeta. Només nosaltres mateixos podem fer que això canviï.
4.6.07
La Trinca 20 anys després
Fa 20 anys jo era una nena quan mirava el programa de la Trinca NO PASSA RES.
Dissabte passat TV3 va emetre un programa especial de troços d'aquell programa i de les seves caçons. Me'l vaig mirar amb curiositat, pensava que el trobaria antic i desfassat. La meva gran sorpresa va ser que NO.
Alguns temes dels que feien broma i parodiaven són encara de total actualitat. Van parlar de la guerra del Irak, 20 anys després segueixen igual, una altre guerra peró amb els mateixos actors i el mateix instigador, la USA. Una cançó classica L'Avió ...Xubidubidú! puja a l'avió!... ens canta el segrest d'un avió pel terrorisme islàmic, no sé a quí es referín llavors, Llivia, Irak, Iran, Palestina... Israel... Al Quaeda.
Em pensava que en 20 anys el món hauria canviat més, sense mur de Berlín, sense guerra freda... Quina decepció!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
